Què és una WebQuest


Table of Contents

Què és una WebQuest Apartats de les Webquests 1.Introducció 2.Tasca 3.Procés 4.Avaluació 5.Conclusió Adreces de webquests i caceres del tresorPortals i activitats amb WEBQUEST Cacera del tresorDocuments per a crear la teua Webquest

Una WebQuest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d’Internet. Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d’un producte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.

Les WQ són propostes de treball per als i les estudiants en les quals a partir de la presentació d’una situació relativa a un tema o més (una webquest pot ser temàtica, pluridisciplinària o interdisciplinària), i del seu context, es proposa a l’alumnat la realització d’un treball o d’un projecte en grup, a partir de l’ús d’informació ubicada bàsicament a Internet, la qual ha estat preseleccionada per garantir-ne la qualitat, i que sovint conclou amb una presentació pública.

Els processos esmentats són facilitadors de la transformació de la informació rebuda o localitzada i recuperada, en coneixement construït, a partir de la seva contextualització, de l’atribució de signifi cats, del contrast i coŀlaboració amb els companys i companyes, i de la seva aplicació i utilització pràctica.

De fet, podem considerar el treball amb WQ com una metodologia d’aprenentatge que es du a terme en un marc constructivista i de treball cooperatiu (Adell i Bernabé, en línia), la qual es basa en la gestió i maneig d’informació, a partir de la localització i cerca guiada per la xarxa, i en el seu ús i comunicació.

Segons Dodge (en línia, 1995), una Webquest pretén ser «una metodologia per iniciar, alumnat i professorat, en un ús educatiu d’Internet, que estimula la recerca, el pensament crític i incentiva els mestres a produir materials», els quals «es construeixen al voltant d’una tasca atractiva i factible que promou processos de pensament superior d’algun tipus. Es tracta de fer alguna cosa amb la informació. El pensament pot ser creatiu o crític, i comporta solucionar problemes, fer judicis, anàlisis o síntesis. La tasca ha de ser alguna cosa més que respondre simplement preguntes o reproduir el que surt en una pantalla. Idealment, la tasca és una versió reduïda d’allò que els adults fan en el seu treball, fora de les parets de l’escola» (Starr, en línia).

En les versions actuals, els cinc apartats bàsics de les WQ, organitzats de forma seqüencial, són:


  1. La introducció: explicita els objectius i el context de la WQ.
  2. La tasca: indica allò que l’alumnat ha de fer, els continguts o producte que ha de crear.
  3. El procés: proposa l’organització i planifi cació de la tasca o treball i s’hi indiquen els recursos i documents de consulta en línia.
  4. L’avaluació: s’hi inclou algunes taules de valoració i de refl exió.
  5. La conclusió: resumeix el que s’ha fet i après.

La metodologia de les WQ integra l’ús de TIC, i d’Internet, amb propostes pedagògiques actives i innovadores, d’important tradició europea en el primer quart del segle XX (Area, 2006). A més, connecta amb el mètode de treball per projectes; amb el de l’aprenentatge basat en preguntes, recerques (inquiry) o problemes de Dewey —ABP/PBL (Font, en línia)—; i amb la creació de bastides (scaff oldings) de Bruner, enteses com els ajuts educatius que el professorat posa a l’abast de l’alumnat perquè aquest pugui avançar millor en els seus aprenentatges, i que faciliten la comprensió i l’atribució de signifi cats a la informació, i la seva apropiació i internalització.

De fet, la primera bastida de les WQ és el seu propi concepte de «localització guiada d’informació» per la xarxa (l’alumnat no ha de cercar la informació, sinó que ha de seleccionar la que és pertinent, d’entre les pàgines preseleccionades pel professorat, per garantir-ne la qualitat); la segona, és la tasca que els i les estudiants ha de fer en coŀlaboració amb els seus companys i companyes i, per tant, en un entorn d’interacció entre iguals; la tercera, és la proposta de producció de continguts per part de l’alumnat, pròpia dels plantejaments construccionistes; i la quarta, és l’ús d’eines i recursos tecnològics.

Dodge (2000) proposa l’ús de tres tipus de bastides en les WQ: les de recepció, accés o entrada —el que la WQ proposa que l’alumnat faci—; les de transformació o gestió —les destinades al maneig i la gestió de la informació i els processos cognitius associats que en faciliten la transformació en coneixement—; i les de producció, ús i aplicació o sortida —les orientades al que l’alumnat produeix, comparteix i presenta— (González, en línia).


Apartats de les Webquests


Tot seguit, indiquem les principals característiques dels apartats de les WQ i suggerim consultar Adell (2004), Area (en línia) i Eduteka (en línia, 2005).


1.Introducció

La introducció presenta la WQ als i les estudiants i n’indica el tema. Se suggereix que aquesta introducció sigui motivadora, que estigui lligada a la realitat mitjançant la presentació o simulació d’una situació real d’ús o d’aplicació dels continguts que es volen treballar, i que orienti l’alumnat sobre què haurà de fer.
És aconsellable que sigui breu, clara i engrescadora, i que plantegi alguna pregunta, repte, situació o problema per solucionar. És important que impliqui directament l’alumnat fent-lo protagonista, i que contextualitzi la tasca que s’ha de fer en el següent apartat, on es detalla el treball concret que s’ha de realitzar.


2.Tasca

La tasca descriu de manera concisa el producte final que l’alumnat ha d’elaborar, tant conceptualment com materialment, i indica què se n’ha de fer (generalment es proposa la realització d’una exposició pública). És important que la tasca comporti la creació de continguts per part de l’alumnat, que estigui contextualitzada, sigui rellevant i el més real possible, original i creativa.

Alguns tipus de tasques per proposar a l’alumnat poden ser: resoldre un problema, fer un resum, recopilar informació, argumentar una decisió o posició, dissenyar una campanya o una actuació, elaborar un material o un document, redactar un projecte o un informe, fer un article divulgatiu o científi c, defensar una posició, etc.


TASQUES_AMB_WEBQUEST.jpg


3.Procés

El procés ha de partir del que l’alumnat sap i sap fer, i posar al seu abast els recursos que de forma integrada indiquen les fonts en línia, o sigui, els llocs web seleccionats pel professorat que cal utilitzar per realitzar la tasca i, si cal, els materials electrònics de consulta, el programari recomanat i la bibliografi a específica.

L’apartat del procés és el més adequat per incloure-hi ajuts pedagògics o bastides de tipus cognitiu o tecnològic que acompanyin els i les estudiants de cada grup en els processos de maneig i gestió de la informació, i facilitin la seva transformació en coneixement propi.


4.Avaluació

L’avaluació explicita què s’avaluarà i conté les activitats, taules i guies de seguiment i valoració del procés, de consecució dels objectius i de domini dels continguts. En les WQ les avaluacions acostumen a ser rúbriques, o sigui, escales o matrius graduades de valoració (Eduteka, en línia, 2002b; Mertler, 2001), en les quals a cada fi la de la primera columna s’ubica un contingut, una competència o un altre aspecte per avaluar, i a les columnes següents s’hi detalla una gradació de la correcció, de la qualitat o de la seva consecució.

En les WQ s’acostuma a avaluar:


  • El treball de l’alumnat: conceptes, procediments, estratègies de cerca, els aprenentatges
  • realitzats, la refl exió sobre què s’ha fet (com he realitzat el treball, què he après, com he après…), etc.
  • El funcionament i treball del grup.
  • El producte fi nal elaborat i la presentació realitzada.
  • La mateixa WQ. Suggerim consultar la rúbrica creada pel propi Dodge (en línia, 2001b) per avaluar WQ.

Les rúbriques d’avaluació de les WQ han de ser coherents amb la seva metodologia i,
per tant, han de ser força globals i de tipus qualitatiu, i si cal incloure autoavaluacions de
l’alumnat.


Avaluació_Webquest.jpg

5.Conclusió

La conclusió, que és el darrer apartat d’una WQ, resumeix l’experiència de treball i de coŀlaboració de l’alumnat, així com el resultat global de la tasca realitzada, explicita o recorda els objectius i proposa refl exionar sobre el procés seguit i els resultats aconseguits.



Adreces de webquests i caceres del tresor


Portals i activitats amb WEBQUEST



Cacera del tresor


Una caza del tesoro es un tipo de actividad didáctica muy sencilla que utilizan los docentes que integran la Internet en el currículum. Consiste en una serie de preguntas y una lista de direcciones de páginas web de las que pueden extraerse o inferirse las respuestas. Algunas incluyen una “gran pregunta” al final, que requiere que los alumnos integren los conocimientos adquiridas en el proceso En este texto se explica qué es una caza del tesoro, sus potencialidades didácticas, dónde encontrar cazas ya preparadas en la Internet y cómo prepararlas nosotros mismos, en función de nuestros objetivos curriculares.

Una “caza del tesoro” (en inglés “Treasure Hunt”, “Scavenger Hunt” o “Knowledge Hunt”, ya que de las tres formas se la conoce) es una de las estructuras de actividad didáctica más populares entre los docentes que utilizan Internet en sus clases. En esencia, una caza del tesoro es una hoja de trabajo o una página web con una serie de preguntas y una lista de páginas web en las los alumnos buscan las respuestas. Al final se suele incluir la “gran pregunta”, cuya respuesta no aparece directamente en las páginas web visitadas y que exige integrar y valorar lo aprendido durante la búsqueda. Las cazas del tesoro son estrategias útiles para adquirir información sobre un tema determinado y practicar habilidades y procedimientos relacionados con las tecnologías de la información y la comunicación en general y con el acceso a la información a través de la Internet en particular.


Documents per a crear la teua Webquest